Organitzacions que cal conèixer

10 de març 2013


APEC






Cartell de l’APEC



L’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana, fundada el 1899, era una organització molt activa que tenia per objectiu aconseguir que l’ensenyament en tots els seus nivells es fes en la llengua materna del país: el català. Ho feien creant centres d’ensenyament genuïnament catalans, recolzant econòmicament les iniciatives, publicant i difonent llibres de text de les diverses assignatures en català, fent cursets de llengua, pagant una càtedra de català a cada Escola Normal de Mestres de Catalunya… La Mancomunitat la va recolzar plenament. Els anys trenta tenia 311 socis col•lectius entre els quals hi havia partits, polítics, associacions obreres, entitats mercantils, agrupacions culturals, i fins i tot 50 ajuntaments; a més a més de 7500 socis individuals. De fet el seu dinamisme era tal que no va parar la seva activitat ni tant sols durant la dictadura de Primo de Rivera.

Era dirigida per un Consell Directiu, i s’estructurava en diverses comissions de treball així com en comissions territorials diverses escampades per tot Catalunya, però també a l’estranger (Madrid, Buenos Aires, Cuba, Brussel•les…)




FMNC

La Federació de Mestres Nacionals de Catalunya, fundada el 1909 (i prohibida durant la dictadura) no era ben bé una associació cultural ni tampoc un sindicat d’ofici. Era una espècie d’organització corporativa. Es va refundar amb la proclamació de la República i just l’any següent va editar el que seria la principal publicació sobre la docència a Catalunya: El Magisteri Català. Aquesta revista apareixia setmanalment i era editada íntegrament en català. Fou el símbol de la catalanitat i el republicanisme dels mestres: defensava l’autonomia educativa i els interessos particulars de l’ensenyament a Catalunya, un model d’escola laica i pública, i també defensava la llibertat de càtedra del professorat. Aquest va ser l’òrgan des del qual des de Catalunya es contestava les diatribes centralistes i castellanistes de El magisterio Español, revista editada per la Asociación Nacional del Magisterio, o les de la mateixa Església catòlica qui atacava el caràcter públic i laic de les escoles…




FETE

Tot i que no era una entitat catalana, era important la Federación Española de Trabajadores de la Enseñanza, central sindical majoritària pel que fa el magisteri, i molt propera a la UGT com a sindicat general. També estava adherida a la Internacional de Treballadors de l’Ensenyament. La FETE tenia un branca catalana. Era contrària a l’ensenyament religiós, contrària al feixisme, partidària de la llibertat de càtedra, i una de les seves batalles principals fou la lluita per la dignificació de la figura i del salari del professorat. Editaven també una revista, anomenada Escola. A partir del 1936 tingueren un cert relleu.




FCEL

Aquesta era la Federació Catalana de l’Ensenyament Lliure, la màxima entitat del magisteri cristià, tot i que no l’única. Al seu sí hi tenia 400 entitats associades i molts socis individuals més. El seu periòdic era L’Escola Lliure, que fou molt agressiva amb l’obra republicana.




Altres

Altres revistes que van tenir la seva importància aquella època foren:

  • Escuela Nuestra, que editava el Comité Diocesano de la Escula Católica, dirigit pel bisbe Irurita. Especialment reaccionari.
  • Revista de Pedagogía era un periòdic castellà sobre tècnica de la pedagogia que editava Luzuriaga a Madrid i en què hi participaven els principals professors catalans. De fet va ser dels rars grups madrilenys que recolzà la idea d’una autonomia educativa per Catalunya quan aquesta es va debatre a Madrid, juntament amb la resta de l’Estatut de Núria.
  • Revista de Psicologia i Pedagogia editada per l’Institut Psicotècnic de la Generalitat juntament amb el Seminari de Pedagogia de la Universitat de Barcelona. També de tipus tècnic i d’una qualitat sorprenent, s’enviava gratuïtament a tot el professorat que la demanés, tant de centres públics com privats, i a tots els Països Catalans.

Altres articles d'interès: